L'art de filosofar

La il·lustració, el segle de les llums!

2010-05-05T11:58:00.000-07:00

Projecte 6

2010-04-23T08:42:00.000-07:00

Episode 2

xaviii7's Podcast

Activitat 28

2010-04-20T09:02:00.000-07:00

Comentari text 1 Kant

1- Aquest text de Kant explica que tots els coneixements dels éssers humans venen donats per l'experiència. El primer que rebem són les representacions dels objectes per mitjà dels sentits, i amb l'ajuda de l'enteniment, trobem les impressions sensibles, aquest coneixement s'anomena experiència.
Però Kant explica que el coneixement, encara que comenci amb l'experiència, no significa que procedeixi d'ella, per tant, existeix un coneixement independent de l'experiència, el coneixement a priori.

2- L'origen del coneixement humà.

3- Aquest text pertany a l'obra de Kant "Crítica a la Raó Pura", en ell ens dóna a conèixer que tot el coneixement dels éssers humans comença amb l'experiència, explica que el primer que rebem són les representacions dels objectes a través dels sentits, i amb l'enteniment comparem, lliguem o separem aquests conceptes i obtenim les impressions sensibles, d'aquesta manera obtenim un coneixement dels objectes que s'anomena experiència.
Kant afirma que encara que tot el coneixement comença amb l'experiència, no es certament necessari que tot s'origini en ella, per tant cal fer una recerca sobre si és possible tenir coneixements independents de l'experiència, i Kant arriba a la conclusió de que aquests coneixements són els anomenats "a priori".

4- Aquesta teoria del coneixement de Kant és pot comparar amb la teoria de Hume, en la que exposa que tot coneixement s'inicia amb les impressions, de la mateixa manera que feia Kant explicant que el coneixement comença amb l'experiència.
Altres autors com Descartes eren contraris a aquesta teoria de Kant, ja que, Descartes, per exemple, defensava que no existeix coneixement en l'experiència, que aquest coneixement no és real, ja que els nostres sentits tendeixen a enganyar-nos i nos ens poden refiar d'ells.

Projecte 5

2010-04-16T07:53:00.001-07:00

Russell

View more presentations from xaaviii7.

Activitat 27

2010-04-13T06:47:00.000-07:00

Comentari de text: Apèndix I de la "investigació sobre els principis de la moral", apartat 112

1- L'apartat 112 de l'apèndix I de la investigació sobre els principis de la moral escrita per Hume, explica que els fins últims dels éssers humans no es poden explicar mitjançant la raó, ja que es mouen guiats per els seus sentiments.
Hume ho explica amb un exemple d'un home que fa exercici i li fa unes quantes preguntes referents a aquest tema, i demostra que no poden ser contestades a partir de la raó.

2- Els sentiments com a guia de les persones.

3- En aquest fragment Hume demostra que els fins últims als qual s'orienten les accions humanes no poden ser explicats a través de la raó, sinó que han de ser explicats a partir del sentiments, sense dependència de les facultats intel·lectuals.
En el fragment Hume ho explica a través d'un exemple amb un home que fa exercici, al qual li pregunta que perquè ha decidit fer exercici, i l'home respon que per estar sa, i Hume li pregunta que perquè vol tenir salut, i l'home li diu que la malaltia és penosa, si Hume li preguntés ara que perquè vol evitar el dolor, l'home no podria respondre, ja que el que li mou a voler evitar el dolor, són els seus sentiments.
Segons la moral de Hume, tots els fins últims tenen el seu origen als sentiments, ja que la raó no en podria donar resposta.

4- Segons la teoria de Hume els fins últims de les accions dels éssers humans es troben als sentiments, aquesta teoria té relació amb la teoria d'Epicur, que afirmava que l'home es mou per sentiments buscant els plaers millors per a ell, encara que no sempre escollia els millors, de vegades és millor escollir un dolor per obtenir, posteriorment, un plaer més gran.
La teoria de Hume és contraria a altres filòsofs de la història del pensament, com és el cas de Descartes, el qual defensava que les accions de l'ésser humà s'explicaven a través de la raó, defensava que la raó és l'origen de tot el comportament humà, és totalment contrària a la teoria de Hume.

Projecte 4

2010-04-07T04:27:00.000-07:00

Pensament Bertrand Russell

Bertrand Russell (1872 - 1970) es va iniciar fent estudis sobre les matemàtiques, però el fet d'haver d'aprendre-les com un conjunt de trucs el va decepcionar, i va buscar l'estimulació intel·lectual a la filosofia.
Primerament Russell va adherir a l'idealisme de Bradley, més tard va passar a un realisme de tipus platònic, i, finalment, Russell va arribar a un realisme del sentit comú, sense abandonar totalment el realisme platònic.
Russell nega la substancialitat de les coses dient que són producte de construccions de dades sensibles momentànies.

Les coses són construccions de fets sensibles inestables, momentanis i successius, aquesta teoria té una certa semblança amb les construccions cinematogràfiques.
Russell, segons la seva teoria del atomisme lògic, defensa que el món és una estructura formada per entitats independents, que poden ser conegudes sense tenir en compte la resta del univers, en si mateixes, segons Russell el món posseeix l'estructura de la lògica matemàtica.
El filòsof afirma que la substància del món no és ni espiritual ni material, sinó un terme intermedi entre ambdues que posseeix una mica de cada.
El que sosté el món són els esdeveniments i no les dades que ens ofereixen els sentits, i aquests, segons des de la perspectiva que siguin considerats, ens podem trobar amb la matèria.
En els últims anys, Russell també escriurà una gran quantitat de petites obres en les quals parla de la seva pietat davant del sofriment humà i del seu esperit de lluita per aconseguir la llibertat i la justícia.

Activitat 26

2010-04-06T05:55:00.000-07:00

Comentari text: Anàlisi de la causalitat 2 (Abstract)

1- En aquest apartat Hume explica que les persones tendim a relacionar el passat amb el futur, i no ha da ser així, ja que això és una qüestió de fet, la relació que establim entre el passat i el futur ens ve determinada pel costum, l'ésser humà és un ésser determinat pels costums.

2- L'ésser humà és un animal de costums.

3- En aquest fragment Hume explica que tothom estableix una relació entre el passat i el futur, ja que sempre han tingut una conformitat, però que no hi ha cap llei absoluta que verifiqui que això ha de ser així sempre.
Hume parla de la raó dient que aquesta no és la nostra guia a la vida, ja que la raó es basa en l'experiència, mai ens podrà conduir a una veritat absoluta que expliqui que el passat sempre tindrà una conformitat amb el futur, ja que això pot no ser així, només tendim a pensar-ho ja que el costum ens diu que sempre ha sigut d'aquesta manera, per tant, l'ésser humà és un animal de costums.
L'experiència ens diu que quan la bola de billar en moviment s'apropa a la bola quieta, aquesta començarà a moure's, però ningú pot afirmar que això serà sempre així, només ho podem dir a partir dels costums.

4- Aquesta teoria de Hume la podem comparar amb un altra gran filòsof com va ser René Descartes, que, segons la seva teoria del mecanicisme, explica que Déu va donar el moviment a tot, i des d'aquell moment tot ja ve lligat i funciona sol, va lligat amb el passat des de que Déu ho va posar tot en moviment.
També és comparable amb Leibniz, que explica que Déu va escollir aquest món perquè era el millor i que des del moment en que Déu el va escollir tot ja ve predeterminat, en el moment en que Déu escolleix aquest món ja implica que Aristòtil escriurà la república, d'aquesta manera existeix una connexió entre passat i futur ja que tot està preestablert i seguirà sent així.

Activitat 25

2010-03-26T04:48:00.000-07:00

Comentari text: Anàlisi de la causalitat (Abstract)

1- Aquest text de Hume ens explica, a partir d'un exemple amb una bola de billar, la relació entre causa i efecte.
Explica que si una bola agafa moviment i va en direcció cap a una altra bola quieta sobre la taula, aquesta es mourà, de la causa se'n deriva l'efecte.

2- La relació entre causa i efecte.

3- Aquests dos paràgrafs pertanyen a l'anàlisi de la causalitat de Hume, en els quals ens explica la relació entra causa i efecte a partir d'un exemple amb una bola de billar.
Hume explica que hi ha una bola quieta sobre la taula i que una altra que està en moviment ve en direcció cap a ella, i que, en el moment de tocar-se les dues boles, la que estava quieta agafarà moviment.
Això és una pressuposició que nosaltres fem a partir de l'experiència, ja que abans hem observat algun cas semblant, i a partir dels nostres sentits, podem deduir que causes semblants derivaran en efectes semblants, però Hume explica que no és certament necessari, ja que l'experiència ens diu que el sol sortirà demà, ja que sempre ha sigut així, però no és incorrecte dir que el sol no sortirà demà, que el sol sortirà demà és altament provable, però no indubtable.

4- Aquests paràgrafs que parlen sobre la relació entre causa i efecte explicada per Hume, poden ser comparables amb un gran filòsof com va ser Aristòtil, que divideix les causes en quatre tipus, que són la causa material, la formal, la eficient i la final, i explica que la més important és la final ja que és l'objectiu al qual s'orienta el canvi. Aristòtil també parla d'un primer motor immòbil que afirma ser la causa de tot el moviment posterior, és un motor que mou, però no és mogut per res, és l'efecte de tot el moviment existent.
També es pot comparar amb Sant Tomàs, que explicava que Déu és la causa de totes les coses existents, tot efecte ve produït per Déu, ja que és l'ésser suprem creador de tot.

Activitat 24

2010-03-17T09:32:00.000-07:00

Comentari de text: Impressions i idees

1- En aquest fragment Hume explica la diferència existent entre les percepcions, i per fer-ho les agrupa en dos grups: les percepcions és dèbils, el pensament o les idees, i les percepcions més fortes i vives, les impressions, que són aquelles que rebem a través dels nostres sentits.
Explica que les percepcions menys vives, és a dir, les idees, són còpies que crea la ment a partir de les impressions.

2- Les percepcions: impressions i idees.

3- Aquest fragment pertany a la segona part de la "Investigació sobre l'enteniment humà", escrita per David Hume.
En ell ens exposa la diferència que hi ha entre les diferents percepcions, segons Hume les percepcions es poden agrupar en dos grans grups, les idees, també anomenades pensaments, que són les percepcions menys fortes i vives, i les impressions, que són les que ens arriben a partir dels sentits, com per exemple, quan oïm, o veiem, o sentim, o estimem, o odiem, o desitgem, o ens delim, tal com ho diu el text, aquestes són les percepcions més fortes i vives.
Hume conclou el seu text explicant que les idees, són únicament còpies de les impressions, creades a partir de la ment i el desig. Les percepcions menys fortes i vives, són còpies fetes a partir de les percepcions més fortes i vives.

4- Aquesta teoria de les percepcions de Hume, dividides en impressions i idees, és comparable amb la teoria de Plató, filòsof que va viure al segle V - IV aC., Plató exposava una teoria totalment contrària a la de Hume, ell deia que les coses que ens arriben a través dels sentits són còpies imperfectes de les idees, que pertanyen al món intel·ligible, que era el món perfecte i ideal. Aquesta notable diferència entre Hume i Plató ve donada a causa de que Hume era un filòsof més realista i Plató més idealista.
Un altre filòsof, René Descartes, també aporta una teoria contrària a la de Hume, ja que, segons ell, no ens podem refiar de les coses que provenen dels sentits, ja que els sentits ens enganyen, l'únic que admet Descartes com a indubtable és el jo, Déu i les idees dels cossos materials.

Activitat 23

2010-03-05T05:32:00.000-08:00

Posa't a prova! (pàg. 167)

1- En aquest text Descartes ens explica que moltes persones no pensen en allò que és Déu o l'ànima, ja que només entenen les coses captades per els sentits, les coses del món sensible, a través de l'enteniment, i com que les idees de Déu i l'ànima no es troben als sentits, no les poden conèixer.
Explica que tots els sentits ens poden portar a la veritat, que no hi ha ni millors ni pitjors, però que ni la imaginació ni els sentits ens poden portar a la veritat, sense la intervenció de l'enteniment.

2-

a) Inintel·ligible: Les persones que només capten les coses del món sensible, només poden entendre aquestes, no poden imaginar res del món intel·ligible.

b) Imaginació: Amb la intervenció de l'enteniment, la imaginació pot portar-nos al coneixement de la idea de Déu i l'ànima.

3- Descartes explica que els sentits no poden assegurar mai res sense la intervenció de l'enteniment, ja que només amb els sentits podem captar les coses sensibles, necessitem la intervenció de l'enteniment per captar les coses intel·ligibles, com l'ànima o Déu.
El pensament de Descartes es centra en dubtar de tot, per així aconseguir descobrir que és indubtable.
Descartes arriba a descobrir que la primera cosa indubtable és el jo, ja que no puc dubtar de que estic dubtant, i si dubto vol dir que penso, i si penso vol dir que sóc.
A continuació demostra l'existència dels cossos materials, però explica que la idea dels cossos materials no pot venir de Déu, ja que és màximament perfecte i no pot enganyar-nos, sinó que haurà de venir d'elles mateixes.
El pensament cartesià utilitza la imaginació i els sentits, amb la intervenció de l'enteniment, per aconseguir comprovar quines són les coses indubtables.

4- Descartes entén la idea de l'ànima per mitjà de la imaginació, igual que altres grans autors de la història del pensament com poden ser Plató o Aristòtil.
Plató té una concepció de l'ànima en la qual ha d'estar separada del cos, ja que l'ànima va cap al món intel·ligible, i el cos cap al món sensible, per això diu que el cos és una presó per a l'ànima, i la mort és el punt on esdevé la separació entre cos i ànima, i per al seu alliberament cap al món intel·ligible.
Aristòtil, en canvi, explica que el cos i l'ànima han d'estar units, ja que el cos és la matèria que posseeix la vida en potència, i diu que l'ànima seria l'actualització de la potència.
Explica que cos i ànima no poden estar separats, ja que la seva unió és una unió substancial, formen part d'una mateixa realitat.
Respecte a la concepció del jo de Descartes podem dir que Sant Agustí, comparteix aquesta idea, i també estableix el jo, com allò indubtable.

5- Jo crec que el més fàcil seria conèixer el cos en comptes de l'ànima, a diferència de Descartes, ja que, per exemple, un ignorant, només accepta les coses sensibles, no es complicarà la vida en intentar acceptar, a partir de la imaginació, les coses intel·ligibles.
El camí més fàcil, jo crec, que és acceptar com a certes les coses que captem a través dels sentits, ja que només acceptarem com a reals les coses que captem a través d'ells, sense deixar pas a la imaginació.
Per tant, Descartes no té raó, en acceptar que és més fàcil conèixer l'ànima que el cos.

Activitat 22

2010-02-17T10:08:00.000-08:00

Comentari text 12 Descartes

1- El text de Descartes parla de la teoria que va dur a terme després d'afirmar l'existència del jo.
Descartes intenta afirmar ara l'existència dels cossos materials, explica que la seva existència no pot provenir de Déu, ja que aquest no ens pot enviar idees que puguin ser falses, per tant, els cossos existeixen per si mateixos i la idea d'ells ve donada per els cossos en si mateixos.

2- L'existència dels cossos materials.

3- En aquest fragment de les meditacions metafísiques, Descartes ja a assolit la idea de que el jo és indubtable, penso ergo existeixo, i ara es proposa demostrar l'existència dels cossos materials.
Descartes busca la causa de l'existència dels cossos materials, aleshores pensa en Déu, però descobreix que Déu no pot ser la causa de la seva existència ja que no pot generar idees que puguin ser falses, perquè ens estaria enganyat, i en un Déu màximament perfecte no cap la idea de que ens pugui enganyar.
Llavors Descartes aconsegueix afirmar que la idea dels cossos materials ve donada per ells mateixos, per tant, existeixen.

4- Podem comparar la teoria de Descartes amb dos dels més importants autos de filosofia, Aristòtil i Plató.
La concepció de que les idees dels cossos materials de Descartes es troben en els propis cossos s'identifica amb el món sensible, únic món existent per a Aristòtil, al contrari que Plató, que situa aquestes idees en el món intel·ligible, segons ell allà és on es troben totes les idees.

Activitat 21

2010-02-16T05:42:00.000-08:00

Es pot dubtar del jo?

Aquesta pregunta no admet cap dubte respecte a la seva resposta, és totalment impossible dubtar del jo, ja que si dubtem del jo, ja estem pensant en ell, per tant, existeix.
Si s'intenta enganyar el jo respecte a la seva existència, estem intentant enganyar al jo en si mateix, per tant, és impossible dubtar de la existència del jo.
Finalment, podem arribar a la conclusió de que es pot dubtar absolutament de tot, menys del jo en si mateix, ja que aquest no admet cap dubte.
No puc dubtar de que estic dubtant, i si dubto vol dir que penso, i si penso vol dir que sóc.

Activitat 20

2010-02-12T05:23:00.000-08:00

Comentari text 5 Descartes

1- En el text Descartes ens explica que s'ha de dubtar de tot, ja que res és indubtable, excepte una cosa, el jo en si mateix, ja que si es té consciència de que es pot dubtar de tot, qui té aquesta consciència és el jo, per tant, si penses, existeixes.

2- L'indubtabilitat del jo.

3- És un text de Descartes, pertany a les meditacions metafísiques, i està titulat "una altra formulació del cogito".
En aquest text, Descartes ens explica la conclusió del dubte metòdic, primerament, dubto de tot, del cel, de la terra, de l'esperit, del cos..., però s'adona de que si és capaç de dubtar de tot, significa que pensa, per tant, que existeix, el jo és indubtable, ja que pot pensar. Si dubtes del jo, qui dubta? el jo, per tant, el jo existeix.
Explica que potser pot haver una mena d'enganyador tot poderós que sempre intenta enganyar-nos, però, a qui intenta enganyar? al jo, aleshores, per més que ens intenti enganyar, sempre m'estarà enganyat a mi, al jo, per tant, el jo és indubtable.

4- Aquest text de Descartes que explica la famosa frase "cogito ergo sum", és fàcilment comparable amb l'ésser suprem de Parmènides, ja que ell afirmava que aquest ésser és immòbil, perfecte i indubtable, afirma que no existeix cap dubte sobre la existència d'aquest ésser suprem, així com, segons Descartes, tampoc existeix el dubte del jo.
També és comparable amb Francisc Bacon, que proposa un mètode per arribar a aconseguir no dubtar de les coses, i aquest mètode consta d'una sèrie de fases que són les següents:
- Anomenar els fenòmens.
- Escollir els més útils per allò que volem investigar.
- Relacionar els objectes a través de la relació causa-efecte.
- Verificar una llei general.

Projecte 3

2010-02-06T03:21:00.000-08:00

Influències de Bertrand Russell

Bertrand Russell va col·laborar durant vuit anys amb el filòsof i matemàtic Alfred North Whitehead per a elaborar la monumental obra "Principia Mathematica" o Pincipis Matemàtics (3 volums 1910-1913), on es mostrava que aquesta matèria pot ser plantejada en els termes conceptuals de la lògica general, com classe i pertinença a una classe. Aquest llibre es va convertit en una obra mestre del pensament racional. Russell i Whitehead van demostrar que els nombres poden ser definits com classes d'un tipus determinat, i en aquest procés van desenvolupar conceptes racionals i una anotacio que va fer de la lògica simbòlica una especialització important dintre del camp de la filosofia occidental.
Possiblement va ser el filòsof més influent del segle XX, almenys en els països de parla anglesa, considerat juntament amb Gottlob Frege com un dels fundadors de la Filosofia analítica.
Va ser fillol de John Stuart Mill, qui, encara que mai va conèixer a Russell, va exercir una profunda influència en el seu pensament polític a través dels seus escrits.
Russell va llegir i va meditar molt durant la seva adolescència, en absència d'altres joves amb qui pogués compartir els seus interessos, amb algunes notables excepcions com Fitzgerald.
Russell va llegir al cèlebre historiador Edward Gibbon i els " Viatges de Gulliver" de Jonathan Swift que deixarien un record indeleble en la seva ment.
Va llegir també molta poesia, per descomptat John Milton i William Shakespeare entre altres, però el seu poeta favorit era Percy Bysshe Shelley, el poema del qual Alastor; o L'Esperit de la Solitud havia impressionat profundament a Russell.
També va llegir a Plató, a Baruch Spinoza, a David Hume i a F.H. Bradley per esmentar alguns.
Russell va estudiar Karl Weierstrass, Richard Dedekind i Georg Cantor durant la seva estada a Alemanya.
Russell es va convertir en un púlpit de Hegel i Kant, escollint sempre a Hegel quan sorgia alguna disputa entre els dos. Les idees de Hegel van ser transmeses a Russell a través del seu estudi de pensadors com T.H. Green i F.H. Bradley, el treball de Bradley era especialment sofisticat, i en textos com Appearance and Reality Bradley oferia una sèrie d'arguments que pretenien establir la irrealitat de moltes coses que acceptem de bona gana com les relacions.
Russell va adoptar els mètodes de Guillermo de Ockham sobre el principi d'evitar la multiplicitat d'entitats per a un mateix ús, la navalla de Ockham, com part central del mètode d'anàlisi.
La influència de Russell sobre cada filófoso és particular, i potser això es nota més en el cas de Ludwig Wittgenstein, qui va ser el seu alumne entre 1911 i 1914. També cal observar que Wittgenstein va exercir considerable influència sobre Russell, especialment al mostrar-li el camí per a arribar a concloure, al seu pesar, que les veritats matemàtiques eren només veritats tautològiques. La influència de Russell també és evident en el treball de. J. Ahir, Carnap, Kurt Gödel, Karl Popper, W. V. Quine, i altres filòsofs i lògics.
Alguns veuen la influència de Russell com negativa, principalment aquells que han estat crítics de la seva èmfasi en la ciència i la lògica, la consegüent debilitació de la metafísica, i la seva insistència que l'ètica té fora de la filosofia. Els admiradors i detractors de Russell generalment estan més al tant dels seus pronunciaments sobre assumptes polítics i socials, que del seu treball tècnic i filosòfic.
Entre els no-filòsofs, hi ha una tendència marcada a fusionar aquests temes, i jutjar a Russell el filòsof pel que ell certament consideraria ser les seves opinions no-filosòfiques. Russell amb freqüència recalcava a les persones aquesta diferència.

Activitat 19

2010-02-05T06:15:00.000-08:00

Comentari text 1 Descartes

1- El text ens parla de les lleis proposades per Descartes per tal d'aconseguir establir el seu mètode.
Ens explica que és més fàcil complir quatre senzilles lleis, que controlar moltes de diferents.
Descartes crea quatre lleis senzilles i fàcils de complir per tal d'arribar a un coneixement cert i indubtable.

2- Les regles de Descartes.

3- El text pertany al "Discurs del mètode", publica l'any 1637 per Descartes.
Concretament, ens parla de les regles del seu mètode.
En el text s'ens explica que un estat està molt més ben regit amb poques regles que amb moltes, ja que aquestes poden estar molt més observades i controlades.
Les regles de Descartes tenen l'objectiu d'aconseguir arribar a obtenir un coneixement cert i indubtable, i aquestes regles són les següents:
1. No acceptar mai com a veritable cap cosa que no conegués amb evidència que ho és.
2. Dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible.
3. Conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, fins arribar al coneixement dels més complexos.
4. Fer enumeracions tan completes, i revistes tan generals, que adquirís la seguretat de no admetre res.

4- Les regles de mètode de Descartes és poden comparar perfectament amb la teoria de les idees de Plató, que volia aconseguir el màxim coneixement per mitjà de la virtut, i aquest coneixement l'anomenava idees, es pot comparar ja que el que vol Descartes és el mateix, assolir el màxim coneixement, un coneixement cert i indubtable.
Aquestes regles també són comparables amb la teoria de Parmènides, en la que explica que ha d'obtenir el màxim coneixement per mitjà de dos camins:
- Què és i no és no-ésser (que és i no pot no ser).
- Què no és i cal que no sigui.

Activitat 18

2010-01-27T08:43:00.000-08:00

Quin argument és més vàlid, el de Sant Anselm o el de Sant Tomàs?

Sant Anselm de Canterbury defensa una teoria en la que afirma que tant les persones que creuen en Déu, com les que no creuen, tenen una concepció de Déu com l'ésser màximament perfecte, per tant, existir és més perfecte que no existir, aleshores, Déu existeix.
Sant Tomàs defensa, igual que Aristòtil, que hi ha un primer motor que inicia tot, aquest primer motor, segons Sant Tomàs, és Déu, també defensa que hi ha una primera causa eficient, que també és Déu.
Una altra teoria de Sant Tomàs és que ha d'haver un primer ésser que sigui necessari, no contingent, que és Déu, també diu que hi ha un ésser que és causa de la bondat i de totes les perfeccions, que és Déu, i, per últim, defensa que ha d'haver un ésser que dirigeixi tot, i, per suposat, aquest ésser és Déu.
Aquestes són les cinc vies proposades per Sant Tomàs.
Jo estic més d'acord amb la teoria de Sant Tomàs, ja que la de Sant Anselm de Canterbury no la trobo molt realista, ja que, perquè jo tingui una concepció d'alguna cosa igual que altres persones no ha de ser necessàriament real, a més, aquesta teoria va ser molt criticada per filòsofs com Kant i Tomàs d'Aquino.
Estic a favor de la teoria de Sant Tomàs, perquè hem sembla molt més coherent, ja que les cinc vies que proposa, necessiten aquest ésser suprem, que, perfectament, pot ser Déu.

Activitat 17

2010-01-19T09:01:00.000-08:00

Comentari de text pàgina 98

1- El text parla sobre la creació del temps, diu que Déu va crear el temps alhora que el món, ja que com Déu és el creador de tot, també va haver de crear el temps.
Explica també que Déu és etern, que ha existit des del moment de la creació del temps tat com el coneixem, fins a l'eternitat.
Diu que els anys de les persones van canviant fins a la mort, però que els anys de Déu no passen, ja que és etern.

2- La creació del temps

3- Aquest text parla sobre la teoria de la creació i el temps de Sant Agustí en la que diu que el temps és criatura, neix com a part de la creació, i, per això, atès que l'eternitat de Déu és aliena al temps, la pregunta "que feia Déu abans de crear el món?" no té cap sentit.
El text explica que, juntament amb el món, va ser creat el temps.
Abans de crear el món no existia el temps, per això preguntar que que feia aleshores?, no té cap sentit, ja que sense temps no existeix aleshores.
També parla sobre l'eternitat de Déu i la vida de les persones, diu que Déu és etern des de l'inici del temps fins a l'eternitat, que per a ell els anys estan tots junts, perquè romanen i no canvien, i, en canvi, les persones segueixen un procés en el temps que va des del seu naixement fins a la seva mort.

4- Aquest text que parla sobre la teoria de la creació i el temps de Sant Agustí, es podria comparar perfectament amb la teoria d'Heràclit, en la qual deia que tot canvia, tot flueix i res no es manté, ja que el text defensa que si que hi ha una cosa que no canvia i si que es manté, Déu, ja que és etern.

Activitat 16

2010-01-08T08:07:00.000-08:00

Carta a Meneseu

La carta a Meneseu, és una carta escrita per Epicur, filòsof que va viure del 341 aC al 270 aC.
En aquesta carta Epicur explica que hi ha coses per les quals no s'ha de tenir una edat concreta, com és el cas de filosofar, ja que un jove pot filosofar per sentir-se jove i vell alhora, i un vell per sentir-se jove de felicitat mitjançant records passats.
Però, sobretot es centra en el tema de la mort, explica que la mort no és una cosa a la qual se li hagi de tenir por, com acostuma a fer la gent, ja que quan la mort no hi és, nosaltres hi som, i quan la mort hi és, nosaltres no hi som, aleshores, perquè preocupar-se per una cosa que quan arribi ja haurem desaparegut?
Tot això es pot relacionar amb la teoria d'Epicur en que diu que l'home és l'única realitat que som, i, per tant, és la veritable mesura de les coses, ja que quan el cos hi és, la mort no hi és, i, per tant, nosaltres estem, som reals, però quan la mort hi és, ja no estem, i ja no som reals, desapareixem.
Un altre tema molt tractat és el tema del plaer, parla dels desitjos, explica els tipus de desitjos que hi han, que són els naturals i els vans, i dins dels naturals trobem els naturals necessaris i els innecessaris, diu que hem de saber controlar els nostres desitjos per aconseguir arribar al plaer. També explica que moltes vegades hem de rebutjar els plaers i sofrir els dolors per, posteriorment, aconseguir un plaer més gran.
Ens explica que no sempre els plaers són iguals per a tothom, ja que, per exemple, l'aigua por ser un plaer molt gran per a una persona que en té necessitat, i no és un plaer per a una persona que no en té.
Per últim, s'ha d'intentar viure amb seny, per saber escollir correctament en les nostres decisions, i aconseguir arribar a la felicitat.

Activitat 15

2009-12-04T13:35:00.000-08:00

Comentari text 12 Aristòtil

1- Aquest escrit d'Aristòtil pertany a la física, que intenta explicar els principis que originen el canvi.
Parla del canvi de privació a la forma, i ens explica que l'objecte no canvia, que canvia aquella cosa engendrada, com és el cas de l'home no-lletrat, a home lletrat.

2- El canvi de privació a forma.

3- Aquest text pertany a la física d'Aristòtil. El fil conductor de la física és el problema del moviment, o el problema del canvi.
El canvi és innegable, i simbolitza el pas d'un estat a un altre, i la física intenta explicar els principis que originen el canvi.
Perquè es produeixi el canvi fa falta temps i els contraris, ja que són necessaris per poder originar el canvi.
El text ens explica el procés de canvi de privació a forma, i ho fa amb un exemple, diu que el no-lletrat (privació) pot passar a lletrat (forma), això és el que canvia, però el subjecte del canvi, en aquest cas l'home, no canvia, sempre roman.
El no-lletrat serà lletrat en potència, i el lletrat serà lletrat en acte.

4- La concepció del canvi d'Aristòtil té molt a veure amb la teoria del ésser i el no-ésser de Parmènides:
1. L'ésser no pot venir de l'ésser perquè ja és.
2. L'ésser no pot venir del no-ésser absolut perquè del no res no pot sortir res.
3. Entre el no res absolut i l'ésser hi ha la privació.
4. La privació és un no-ésser relatiu, per tant, és un no-ésser que pot arribar a ser.
Conclusió: L'ésser procedeix del no-ésser entès com a privació.

També és comparable amb Heràclit, que defensava que el canvi és origen de tot i que la lluita de contraris dóna lloc a la natura.

Activitat 14

2009-12-02T10:43:00.000-08:00

Què és primer l'ou o la gallina?

Famosa pregunta que moltes persones s'han formulat al llarg de la història, però que ningú ha aconseguit donar una resposta clarament certa.
Aquesta qüestió, segons la meva opinió, no pot tenir una resposta correcta, ja que ningú ho pot saber amb certesa.
Ens trobem davant d'un problema, ja que, sense gallina, no pot haver ou, però sense ou, tampoc pot haver gallina, ens trobem dinde d'un cicle continu, ja que les dues parts, ou i gallina, es necessiten mútuament per poder existir.
Segons la meva opinió, em puc atrevir a dir que el que va sorgir primer, va ser una gallina, ja que aquesta podia ser una criatura, derivada d'un procés evolutiu d'un altre ésser, que va donar lloc a la gallina, no com la coneixem ara, però a una espècie de gallina que va començar a pondre ous, i que ha acabat derivant en la gallina tal i com la coneixem actualment.

Projecte 2 (esdeveniments importants 1872-1970)

2009-12-01T13:49:00.000-08:00

Bertrand Rusell:

- 1872: Fundació del parc nacional de Yellowstone als Estats Units.
- 1872-76: Tercera guerra carlina a Espanya.
- 1873-74: Primera república espanyola.
- 1874: Terratrèmol d'Orán
- 1874: Terratrèmol a Venezuela.
- 1875: Terratrèmol a Venezuela.
- 1878: Terratrèmol a Venezuela.
- 1878: Thomas Alva Edison va inventar el fonògraf.
- 1879: Terratrèmol a Venezuela.
- 1879-84: Guerra del Pacífic.
- 1880: Alexander Graham Bell i Charles Sumner Trainter van inventar el fotòfon, que permetia la transmissió de so per mitjà d'una emissió de llum.
- 1883: Thomas ALva Edison va descobrir el que ara anomenem efecte Edison, que és el pas d'electricitat des d'un filament a una placa metàl·lica dintre d'un globus de llum intrascendent.
- 1883: Erupció del volcà indonesi "Krakatoa".
- 1884: William Hesketh Lever va descobrir la pastilla de sabó.
- 1884: Conferència de Berlín, que resulta en el començament del repartiment europeu d'Àfrica.
- 1885: Presentació del Memorial de greuges.
- 1886: Erupció del volcà "Monte Tarawera" a Nova Zelanda.
- 1887: Erupció del volcà ecuatorià "Cotopaxi".
- 1888: Terratrèmol a Venezuela.
- 1888: Terratrèmol del Rio de la Plata.
- 1888: Emile Berliner va inventar el gramòfon.
- 1889: Rodin va composar "El Pensador".
- 1889: Brasil esdevé una república.
- 1890: Clément Ader va inventar l'avió.
- 1892: Terratrèmol de Recreo.
- 1892: Presentació de les bases de Manresa.
- 1894: Terratrèmol de Sant Joan.
- 1894: Els germans Lumière van inventar el cinematògraf.
- 1895: Sigmund Freud fa la teoría sobre la Psicoanalítica.
- 1896: Thomas Alva Edison va inventar el vitascòpi.
- 1896: Els jocs Olímpics es reviuen a Atenes, Grècia.
- 1898: Guerra hispanoamericana.
- 1898: A la Xina, la rebelió dels Boxers, acaba amb la intervenció de l'Aliança de les vuit nacions.
- 1898: Guerra Hispano-Estadounidense.
- 1898: Terratrèmol de Catamarca.
- 1899: Terratrèmol de Yacuiba.
- 1899: Terratrèmol de La Rioja.
- 1899-13: Guerra Filipino-americana.
- 1899-03: Guerra dels mil dies.
- 1902: Erupció del "Monte Pelado", Martinica.
- 1906: Gran terratrèmol i incendi de San Francisco.
- 1910-17: Revolució mexicana.
- 1912-13: Guerra dels Balcans.
- 1912: Naufragi del Titànic.
- 1914-18: Primera guerra mundial.
- 1915: Naufragi del Lusitania.
- 1915-23: Genocidi armeni a Armenia.
- 1917-21: Revolució Russa.
- 1917: Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
- 1918: Epidemia del virus de la grip.
- 1919-46: Organització de la Societat de Nacions.
- 1919: Revolució de Novembre a Alemania.
- 1922: Fascisme italià.
- 1927-50: Guerra civil a China.
- 1932-35: Guerra del "Chaco".
- 1933: Nazisme a Alemania.
- 1936-39: Guerra civil espanyola.
- 1939-45: Segona guerra mundial.
- 1939-75: Dictadura de Franco a Espanya.
- 1941-45: Holocaust.
- 1941-42: Guerra peruano-ecuatoriana.
- 1945: Establiment de l'Organització de les Nacions Unides.
- 1946-91: Guerra freda.
- 1946-54: Guerra d'Indoxina.
- 1948: Elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans.
- 1948: Primera guerra araboisrraeliana.
- 1948-present: Conflicte arabo-isrraelí.
- 1949: Revolucions comunistes a la Xina.
- 1950-53: Guerra de Corea.
- 1954-75: Guerra del Vietnam.
- 1954-62: Guerra d'Argèlia.
- 1955-72: Primera guerra civil sudanesa.
- 1956: Guerra de Suez.
- 1958-59: Revolució cubana.
- 1959: Revolucions comunistes a Cuba.
- 1960-65: Crisis del Congo.
- 1960: Gran terratrèmol i tsumani a Chile.
- 1964-present: Conflicte armat colombià.
- 1967: Torrey Canyon.
- 1967: Guerra dels sis dies.
- 1967-70: Guerra civil nigeriana.
- 1970: Terratrèmol a Perú.

Activitat 13

2009-12-01T11:27:00.000-08:00

Plató o Aristòtil?

Tant Plató com Aristòtil són dos dels més importants filòsofs de la història, d'això no hi ha cap dubte, però jo, personalment, em sento més identificat amb Aristòtil que no pas amb Plató.
Em sento més identificat amb Aristòtil ja que concep la vida d'una manera més realista, perquè Plató separa dos mons, el sensible i l'intel·ligible i defensa que hem d'estar tota la vida lluitant per aconseguir arribar al món de les idees, parla de que el món en el que vivim és el món sensible i és un món fals.
Aristòtil és un filòsof més realista ja que no fa aquesta separació i afirma que l'ànima i el cos han d'anar sempre unides, al contrari que Plató.
Aristòtil defensa un únic món real, ple d'individus que sofreixen diferents tipus de canvis.
Per aquest motiu em sento més identificat amb Aristòtil, perquè m'identifico molt més amb allò realista, a diferencia de Plató.

Activitat 12

2009-11-25T08:29:00.000-08:00

Comentari text Fedó (pàgines 16 - 18)

1- En aquest fragment del Fedó es tracta el tema dels contraris, explica que tot necessita el seu contrari per poder existir, així com per exemple, el fort necessita el dèbil, el savi l'ignorant, el ràpid al lent, etc...
Ens parla que per passar d'una cosa a l'altre necessites el seu contrari, per poder ser gran, abans has hagut de ser lent.
Amb tot això vol arribar a dir que del viu en deriva la mort, i que de la mort en deriva el viu.

2- La lluita de contraris

3- Aquest text pertany al Fedó, i és un diàleg entre Sòcrates i Cebes.
En el fragment ens explica la importància dels contraris, ja que perquè una cosa existeixi, necessita el seu contrari.
Durant tot el fragment Sòcrates explica a Cebes la necessitat dels contraris, i ho fa amb molts exemples.
Diu que per passar a ser gran, necessites haver sigut petit, del més lent sorgeix el més ràpid, del més dèbil, el més fort, i així successivament.
Sòcrates, a partir de continus casos, intenta explicar a Cebes que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, i amb aquests arguments vol demostrar l'existència de l'Hades, que és el lloc on estan les ànimes, per poder retornar a la vida un cop mortes, ja que això és una continua successió de contraris, vida mort mort vida...

4- Aquest argument de contraris explicat per Sòcrates a Cebes, és pot comparar perfectament amb la teoria de la successió de contraris que utilitza Plató per aconseguir explicar la immortalitat de l'ànima, ja que de la vida sorgeix la mort i de la mort la vida, per aquest motiu l'ànima sempre roman.
També és comparable amb el filòsof Heràclit, ja que aquest també defensa una lluita de contraris, Heràclit explica que la realitat evoluciona a través dels contraris, els contraris no s'eliminen, sinó que és necessiten, de la seva oposició es genera la realitat.

Activitat 11

2009-11-24T06:56:00.000-08:00

Comentari de text del Fedó (pàgina 11-12)

1- En aquest fragment del Fedó s'ens parla sobre el cos i l'ànima, afirmant que el cos és una càrrega de la qual em d'aconseguir desvincular-nos per poder arribar a assolir la veritat, i l'única manera d'aconseguir això és amb la mort.
Per aquest motiu explica que mentre estem vius, és impossible arribar a la veritat, ja que cos i ànima estan units, només s'aconseguirà en el moment en que es produeixi la nostre mort i ens reunim amb la resta d'éssers purs ja desvinculats del seu cos.

2- La separació cos i ànima.

3- Aquest és un fragment del Fedó, escrit per Plató.
En ell ens parla sobre la teoria de les ànimes de Plató, en la que diu que cos i ànima estan units per error, i que la vida és un procés per aconseguir separar-los i així poder arribar a la veritat.
Ens explica que els cos és una espècie de presó per a l'ànima, ja que amb aquest, no es pot ni tan sols posar-nos a pensar, ja que ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment, ens omple d'amors i de desigs, de temors i de fantasmes...
Amb això vol arribar a dir, que mentre estem en vida, no som éssers purs, ja que per ser éssers purs hem d'aconseguir cercar la veritat, desfent-nos del cos i aconseguint ajuntar-nos amb els éssers purs que ja s'han desfet del cos.
Per tant. l'única sortida que ens queda per arribar a obtenir la veritat, és la mort.

4- En aquest fragment del Fedó és defensa la teoria de Plató que consisteix en la separació del cos i l'ànima per arribar a aconseguir la veritat.
Defensa la teoria de la purificació de Plató, ja que entén la vida com un procés de purificació, preparant-se per quan arribi el moment de la mort.
Per tant, el filòsof no té por de la mort, ja que aquesta és el pas per arribar a la contemplació de les idees, al món real, és a dir, al món intel·ligible.
Per elaborar aquesta teoria Plató va rebre influències dels pitagòrics, ja que també defensaven la immortalitat de l'ànima, i creien en la seva transmigració.
També és comparable a l'ésser de Parmènides, ja que és un ésser màximament perfecte en el qual es troba la realitat, i segons Plató la realitat es troba en el món intel·ligible, no en cap ésser perfecte.

Activitat 10

2009-11-20T07:48:00.000-08:00

Activitat 9

2009-11-13T07:32:00.000-08:00

Comentari "El coneixement és una reminiscència"

- Aquest text de Plató parla sobre l'ànima, ens explica que és immortal i que ha nascut molts cops, llavors pot recordar allò que ja porta aprés d'altres vides, i no és estrany que un home recordi alguna cosa que no ha aprés, ja que ja la portava apresa.

- El record de l'ànima.

- Plató ens intenta explicar com és l'ànima, ens diu que és immortal.
En el text ens parla sobre la teoria de l'anamnesi, que significa no oblidar, Plató considera que conèixer és el mateix que recordar, ja que l'ànima abans d'entrar al món a contemplat les idees, i quan s'introdueix al nou cos, oblida tot allò que a conegut en l'existència anterior.
L'ànima conserva els coneixements en les idees innates, que han de ser actualitzades per mitjà dels records, amb el contacte de les coses sensibles, i per mitjà de la dialèctica.
En definitiva, l'ànima es conserva sempre, el que desapareix és el cos, però, al canviar de cos, l'ànima pot recordar les idees que va adquirir en l'existència anterior.

- És un text de Plató, filòsof que va néixer al 427 aC a Atenes, i va morir al 347 aC, el text apareix al Menó.
Ens parla sobre la teoria de l'anamnesi (no oblidar), que tracta temes semblants a la teoria de l'ànima i el món dels pitagòrics, que afirma que l'ànima és immortal i transmigra d'un cos a un altre, deien que l'ànima és aquella pols que hi ha a l'aire i que entra al nadó mitjançant la seva respiració.
L'ànima també és semblant a l'ésser que defensava Parmènides d'Elea, ja que aquest és perfecte, immortal i mai pot arribar a desaparèixer.

Video explicatiu del Mite de la Caverna

2009-11-10T14:44:00.000-08:00

Activitat 8

2009-10-28T12:49:00.000-07:00

El mite de la caverna al món actual

El mite de la caverna escrit per Plató segueix estant vigent al món després de tants anys.
El mite parla sobre la diferència entre el món sensible i el món intel·ligible, i aquesta diferència seguix estant present a l'actualitat.
El nostre món està ple d'aparences, que moltes vegades no són reals.
Un exemple d'això està molt present al món de la publicitat, que a la televisió, per exemple, ens mostren uns anuncis amb productes genials, que, un cop que els compres, no et donen gairebé cap dels resultats que anunciaven a la televisió.
Un altre exemple estaria al món de la fotografia, ja que a les revistes ens presenten unes fotografies que no corresponen a la realitat, ja que les imatges de les persones que surten estan molt retocades amb programes informàtics, com pot ser el photoshop, i no es corresponen amb la imatge de la persona real.
Com aquests dos exemples, a l'actualitat hi han molts més casos, d'aquesta manera demostrem que el mite de la caverna de Plató segueix estan vigent a l'actualitat.

Activitat 7

2009-10-27T14:21:00.001-07:00

Fragment del Mite de la Caverna, República, llibre VII 514

En aquest fragment del mite de la caverna Plató li està explicant una història a Sòcrates.

En aquesta història Plató explica que hi ha uns homes que estan presoners i que porten tota la vida lligats i no es poden moure, ni el cos ni el cap. Darrere seu hi ha un foc i l’únic que poden veure són les ombres reflectides a la paret per el foc. Aleshores uns homes porten unes figures de pedra amb aparences humanes i animals, i el presoners al veure les imatges reflectides a la paret es pensen que són reals.

Llavors un dels presoners es alliberat de les cadenes i se li presenta la realitat tal com és, primer pot veure els objectes reflectits a les aigües, més tard els objectes mateixos, a continuació aconseguiria contemplar les coses del cel i el cel mateix, així com la lluna i les estrelles, i, finalment, podria contemplar el propi sol.

El fragment parla sobre la teoria de les idees de Plató, els presoners perceben el món sensible, que està ple de coses contingents i canviants, és a dir, que no és autèntic, llavors, quan el presoner es alliberat, passa del món sensible al món intel·ligible, que és el món real, el món de les idees.

Els presoners estan en una realitat visible, aquesta realitat que perceben és el món de les coses belles, que està ple d’aparences, com les ombres, que en realitat són cossos fets de pedra, però per a ells, són éssers tan reals com ells mateixos, ja que els presoners no poden distingir entre l’ombra d’una persona real i la d’un cos igual fet de pedra, perquè tenen exactament la mateixa silueta i el que perceben ells, ho entenen com real.

Quan el presoner alliberat arriba a aconseguir veure el sol, vol dir que a aconseguit entrar al món intel·ligible i que a conquistat la idea de Bé.

Activitat 6

2009-10-21T14:32:00.000-07:00

Comentari "L'intel·lectualisme moral socràtic"

- En aquest text Plató ens mostra les idees que tenia la gent sobre la ciència, ens diu que la ciència no té força, que les coses que ens guien són altres, com poden ser la passió, el plaer, l'enuig, l'amor, la temença..., però mai la ciència.
És a dir, la ciència no ajuda a l'home, les coses que veritablement l'ajuden són unes altres.

- La veritable guia de l'home.

- En aquest text, Sòcrates ens intenta explicar la opinió que té la gent respecte a la ciència, i, en general, la gent opina que la ciència no té cap força i que no pot dirigir, diuen que això ho fan altres coses com la passió, l'amor, el plaer, l'enuig, la temença, etc...
Sòcrates ens pregunta si els homes actuen segons els seus valor o segueixen a la ciència, diu que si els homes que coneixen el bé actuaran correctament i aquells que només coneixen el mal obraran malament?
Sòcrates a la seva teoria afirma que els homes actuen segons la ciència.

- El text ens parla de la teoria de l'intel·lectualisme moral de Sòcrates. Ell intenta definir els conceptes morals perquè pensa que si no ho fem no seria possible el diàleg, s'han de definir de forma exacta i universal.
Sòcrates ens parla de la ciència com a guia dels homes, i tots han d'entendre el mateix per ciència, sinó no s'entendrien entre ells.
La teoria de l'intel·lectualisme moral es pot comparar amb el pensament del sofistes, que defensen la relativitat, diuen que cada persona pot entendre un valor a la seva manera, per una persona l'amor pot significar una cosa i per una altre pot significar una altra cosa diferent, aquest pensament es totalment contrari al de Sòcrates, ja que ell diu que tots els valors han d'estar definits de la mateixa manera, sinó no seria possible la comunicació.

Activitat 5

2009-10-07T12:00:00.000-07:00

A. Naturalesa

La naturalesa és una manera d'interpretar el món en el que vivim, ja que es desenvolupa per si mateixa, com el canvi de les estacions, el bateg dels nostres cors..., són fets del dia a dia en que l'home no intervé per res.

B. Llei

Les lleis són l'oposició a la naturalesa, ja que són imposades per els propis homes amb l'intenció d'organitzar la vida de totes les persones, serveixen perquè tot estigui en equilibri i en harmonia.

C. Tècnica

La tècnica serveix per modificar o produir tot allò que és real. La tècnica l'utilitzen els homes per satisfer les seves necessitats creant objectes nous i innovadors. Segons les necessitats de l'home en un moment determinat, s'utilitzava la tècnica d'una manera o d'una altra.

D. Ciutat

Els grecs entenien la ciutat com un lloc on totes les persones que hi vivien havien d'estar en harmonia, on havien de poder conviure amb la resta sense cap problema. Es produïa un sentiment d'unió amb la teva pròpia ciutat, no podien viure separats d'ella.

E. Llenguatge, raó i pensament

En aquest període la comunicació va rebre un paper molt impostant a la vida de les persones. El lógos és una realitat que hi és, però que no la podem veure, només sentir-la, el lógos és la nostra consciència personal. L'objectiu era aconseguir dominar i poder comunicar el llenguatge. Els sofistes deien que la vida es desenvolupa en com som de certs i com de falsos. L'ésser humà ha de ser fidel a allò que diu.

F. L'educació

L'educació és un mètode que serveix perquè les persones tinguin presents els valors establerts. L'objectiu de l'educació és poder arribar a aconseguir dominar la paraula, és a dir, el llenguatge.

G. Veritat

En la societat predemocràtica la veritat estava unida al poder, però amb els sofistes la veritat va passar a formar part de les escultures del llenguatge.
La veritat ha d'anar lligada a una demostració, ja que aquesta ha de ser provada i argumentada.
La vida consisteix en un joc de possibilitats entre les quals els éssers humans han de ser capaços d'escollir.

Projecte 1 (Bertrand Russell)

2009-10-06T04:23:00.000-07:00

Vida:

Va néixer el de 1872 a la ciutat de Trellech, població situada a Gal·les, en una família de tradició aristòcrata i sent nét de John Russell, Primer Ministre Britànic en dues ocasions, i fillol de John Stuart Mill, tot i que no el va arribar a conèixer mai. L'any 1978 Russell es va quedar orfe, després de la mort de la seva germana i mare a causa de la diftèria, i la del seu pare, Amberley, que no va poder recuperar-se de la pèrdua de la seva esposa i filla. Bertrand Russell i el seu germà Frank es van mudar a Pembroke Lodge, una residència oficialment de la corona, on vivia el seu avi John Russell, que va ser el responsable de la seva educació.

La infantessa de Russell va transcórrer a Pembroke Lodge de manera solitària, va passar molt temps a la biblioteca amb el seu avi, on prematurament va demostrar un gran amor per la literatura i la història. Als onze anys va començar l'estudi de la geometria euclidiana.

Russell va llegir i meditar molt durant la seva adolescència, en absència d'altres joves amb els qui poder compartir interessos. Durant aquest període va llegir amb voracitat, en italià a Dante Alighieri i Nicolau Maquiavel, aíxí com les obres del seu padrí John Stuart Mill. També va llegir el famós historiador Edward Gibbon i els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift. També va llegir molta poesia, a John Milton i William Shakespeare entre d'altres, però sobretot Percy Bysshe Shelley. En aquesta època Russell va escriure als seus quaderns, que més tard serien coneguts com Exercicis de grec, una sèrie d'anotacions, escrites en anglès però fent servir l'alfabet grec, on Russell debatia varies problemàtiques filosòfiques que l'havien estat atormentant.

Va iniciar els seus estudis de matemàtiques el 1890 matriculant-se al Trinity College, pertanyent a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1893, sota la supervisió d'Alfred North Whitehead. Aquest va quedar tan impressionat pel jove Russell que el va recomenar a la societat de la discussió intel·lectual de Cambridge, The Apostles ("Els Apòstols"), un grup de joves brillants que es reunien per a discutir qualsevol tema sense tabús, en un ambient intel·lectualment estimulant i honest. Així va ser com Russell, després de molts anys de solitud, va poder expresar les seves opinions d'idees a una sèrie de joves intel·ligents. Russell va finalitzar els seus estudis de matemàtiques a Cambridge, encara que una mica decebut amb la manera d'ensenyar ciència de l'época, degut a que les matemàtiques s'ensenyaven mitjançant la resolució mecànica, sense aprofundir a la part formal de la disciplina.

El fet d'haver d'aprendre la ciència matemàtica com un conjunt de trucs el va decepcionar, i va provocar que mirés de trobar l'estimulació intel·lectual en la filosofia, moment que va aprofitar per llegir, entre d'altres, Plató, Baruch Spinoza, David Hume i F.H. Bradley. En els seus últims anys d'estada a Cambridge es feu amic de George Edward Moore, un jove estudiant de Llengues Clàssiques, que Russell havia persuadit per estudiar filosofia.

Membre de la Royal Society des de 1908, el 1949 fou guardonat amb l'Orde del Mèrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Morí el 2 de febrer de 1970 a la seva residència de Penrhyndeudraeth, a Gal·les, a causa del virus de la grip.

Obra:

La influència de Russell sobre cada filòsof és particular, i potser això es nota més en el cas de Ludwig Wittgenstein, qui fou el seu alumne entre 1911 i 1914. També cal observar que Wittgenstein va exercir considerable influència sobre Russell, especialment al mostrar-li el camí per a arribar a concloure, al seu pesar, que les veritats matemàtiques eren només veritats tautològiques. Russell, però, també va arribar a dissentir amb l'aproximació lingüística i analítica que realitzava Wittgenstein, autor que va arribar a veure Russell com un autor "superficial", particularment en els seus escrits més populars. Alguns veuen la influència de Russell com a negativa, principalment aquells que han estat crítics de la seva èmfasi en la ciència i la lògica, la consegüent debilitació de la metafísica i la seva insistència que l'ètica està fora de la filosofia. Els admiradors i detractors de Russell generalment estan més al tant dels seus pronunciaments sobre assumptes polítics i socials (anomenat "periodisme" per alguns, com Ray Monk), que del seu treball tècnic i filosòfic.

Russell va deixar un gran assortiment d'escrits. Des de l'adolescència, va escriure prop de 3.000 paraules per dia, amb poques correccions; el seu primer esborrany gairebé sempre era molt proper a l'últim, fins i tot en els temes tècnics més complexos. El seu treball previ no publicat és una immensa col·lecció de tresors, del com els especialistes continuen adquirint noves visions del pensament de Russell.

L'any 1950 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva obra variada i significativa el seu en la qual ha mostrat el seu ideal i llibertat humanitària de pensament.

-1896: German Social Democracy
-1897: An Essay on the Foundations of Geometry
-1900: A Critical Exposition of the Philosophy of Leibniz
-1903: The Principles of Mathematics
-1905: On Denoting
-1910: Philosophical Essays
-1910–1913: Principia Mathematica, amb Alfred North Whitehead
-1912: The Problems of Philosophy
-1914: Our Knowledge of the External World as a Field for Scientific Method in Philosophy
-1916: Principles of Social Reconstruction
-1916: Justice in War-time
-1917: Political Ideals
-1918: Roads to Freedom: Socialism, Anarchism, and Syndicalism
-1919: Introduction to Mathematical Philosophy
-1920: The Practice and Theory of Bolshevism
-1921: The Analysis of Mind
-1922: The Problem of China
-1923: The Prospects of Industrial Civilization
-1923: The ABC of Atoms
-1925: The ABC of Relativity
-1925: What I Believe
-1926: On Education, Especially in Early Childhood
-1927: The Analysis of Matter
-1927: An Outline of Philosophy (Iniciació a la filosofia, traducció catalana a Edicions 62)
-1927: Why I Am Not a Christian
-1927: Selected Papers of Bertrand Russell
-1928: Sceptical Essays
-1929: Marriage and Morals
-1930: The Conquest of Happiness
-1931: The Scientific Outlook
-1932: Education and the Social Order
-1934: Freedom and Organization
-1935: In Praise of Idleness
-1935: Religion and Science
-1936: Which Way to Peace?
-1937: The Amberley Papers: The Letters and Diaries of Lord and Lady Amberley
-1938: Power: A New Social Analysis
-1940: An Inquiry into Meaning and Truth
-1946: A History of Western Philosophy and Its Connection with Political and Social Circumstances from the Earliest Times to the Present Day (Història social de la filosofia, traducció catalana en tres volums a Edicions 62)
-1948: Human Knowledge: Its Scope and Limits (El coneixement humà: el seu abast i els seus límits, traducció catalana a Edicions 62)
-1949: Authority and the Individual
-1950: Unpopular Essays (Assaigs impopulars, traducció catalana a Edicions 62)
-1951: New Hopes for a Changing World (Noves esperances per a un món que canvia, traducció catalana a Edicions 62)
-1952: The Impact of Science on Society (L'impacte de la ciència a la societat, traducció catalana a Edicions 62)
-1953: Satan in the Suburbs and Other Stories
-1954: Human Society in Ethics and Politics
-1954: Nightmares of Eminent Persons and Other Stories
-1956: Portraits from Memory and Other Essays
-1956: Logic and Knowledge: Essays 1901-1950 (Lògica i coneixement, traducció catalana a Edicions 62, col·lecció Textos filosòfics)
-1957: Why I Am Not A Christian and Other Essays on Religion and Related Subjects
-1958: Understanding History and Other Essays
-1959: Common Sense and Nuclear Warfare
-1959: My Philosophical Development
-1959: Wisdom of the West
-1960: Bertrand Russell Speaks His Mind
-1961: The Basic Writings of Bertrand Russell
-1961: Fact and Fiction1961: Has Man a Future?
-1963: Essays in Skepticism (Assaigs Escèptics, traducció catalana a Edicions 62)
-1963: Unarmed Victory
-1965: On the Philosophy of Science
-1967: Russell's Peace Appeals
-1967: War Crimes in Vietnam
-1967-1969: The Autobiography of Bertrand Russell, 3 vols.
-1969: Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968

Activitat 4

2009-09-30T11:38:00.000-07:00

Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

Jo crec que és impossible arribar a conèixer la veritat absoluta, ja que per exemple, per conèixer la veritat absoluta, tindríem que conèixer el principi de totes les coses, com el principi del món, que hi han moltes teories que intenten explicar-ho, però ningú sap al 100% si són reals o no.
Hi han moltes coses que són impossibles de saber, com la famosa pregunta sobre que va aparèixer abans, l'ou o la gallina, ja que la gallina prové de l'ou i l'ou prové de la gallina.
D'aquesta manera crec que cap persona podria arribar a conèixer la veritat absoluta, a més a més, la veritat és relativa, cada persona pot entendre la veritat a la seva manera, ja que per una persona religiosa Déu és el creador del món i de totes les coses, i una altra persona pot no creure que Déu i tenir altres creences, que per ell són tan veritat, que com per la primera persona que Déu és el creador de totes les coses.

Activitat 3

2009-09-29T11:07:00.000-07:00

Comentari textos de Parmènides

- Els textos de Parmènides parlen sobre l'ésser i el no ésser. Diu que si pot ser pensat serà ésser i si no pot ser pensat serà no ésser.
Permènides intenta dir-nos que pensar i ésser és el mateix, que una cosa no pot existir sense l'altre, tenen una relació.
També ens diu que les coses que poden ser dites, han de ser ésser, i les que no han de ser no ésser.

- L'ésser i el no ésser.

- Parmènides ens parla sobre dos vies, la via de la veritat i la via del coneixement.
En els textos Parmènides se centra en el tema principal de la seva teoria, l'ésser i el no ésser, ens diu que si pot ser pensat i es pot dir ha d'ésser i si no es pot pensar i no es pot dir serà no ésser.
Segons Parmènides l'única realitat és que existeix un ésser suprem, que té unes determinades característiques que l'identifiquen:
· És etern (inengendrable i indestructible): ni a nascut ni morirà, ja que néixer és passar del no ésser a l'ésser, i del no res no pot sortir res. Tampoc pot morir, ja que del ésser no pot passar al no ésser, perquè això implicaria una imperfecció i l'ésser és màximament perfecte.
· És present continu: l'ésser és sempre ara, no pot ser ni passat ni futur, l'ésser és sempre actualitat.
· És homogeni: vol dir que a tot arreu és igual, l'ésser és únic i continu, no es pot dividir.
· És immòbil: l'ésser no pot superar els seus límits, sempre a de romandre igual.
· L'ésser és semblant a la figura geomètrica més perfecte, l'esfera.

- Aquests textos escrits per Parmènides d'Elea, nascut al 540 a.C., parlen sobre la teoria de l'ésser, i defensa que res no canvia, que tot es manté, aquesta teoria es pot comparar perfectament amb la teoria d'Heràclit, filòsof nascut a la segona meitat del S. VI i primera meitat del S. V, que defensava que tot està en perpetu canvi, que tot flueix i que res no es manté, són dues teories que s'oposen radicalment, diuen totalment el contrari.
També és pot comparar amb la teoria d'Anaximandre de Milet (610 - 547 a.C.), que diu que l'ápeiron és el principi de totes les coses, i que dóna lloc al kósmos, que després torna a donar lloc a l'ápeiron, i un altre cop al kósmos... és una cadena que està en moviment i que no s'atura mai.

Activitat 2

2009-09-23T10:18:00.000-07:00

Comentari textos d'Heràclit

1- El tema principal dels textos és la lluita de contraris que defansa Heràclit.
També parlen del lógos, que és un element comú a totes les coses.
Els contraris es necessiten per aconseguir arribar a l'harmonia i a la felicitat.

2- La lluita de contraris

3- En aquests textos Heràclit es presenta la seva teoria, remarcant la lluita de contraris, ens explica que aquests contraris no es poden eliminar, sinó que es necessiten mutuament, de la seva oposició apareix tot allò que anomenem real.
Aquesta lluita de contraris també dóna lloc a la natura.
Ens parla de la raó, anomenada lógos, que és comú a totes les coses, i s'entén com a dialèctica de contraris, amb el lógos l'ésser humà ha d'aconseguir arribar a conquerir la raó universal.
Totes les coses en són una, el lógos.

4- Aquests textos són d'Heràclit, filòsof que va viure entre la segona meitat del segle VI i la primera meitat del segle V, va néixer a Efes, i era anomenat l'obscur.
Heràclit defensava dues teories, una en que deia que tot canvia, tot flueix i res no es manté, i una altra en que defensava la unitat i la lluita de contraris (A és no A).
Aquestes teories es poden comparar amb Parmènides, ja que aquest filòsof defensava un ésser suprem que no canvia, tot el contrari que Heràclit.
També el podem comparar amb Tales de Milet, ja que aquest defensava que l'origen de totes les coses és l'aigua, i Heràclit defensava que aquest origen és el foc.

Activitat 1

2009-09-18T10:54:00.000-07:00

Comentari de text pàgina 11

- El text ens parla sobre el desordre que hi ha a la vida dels homes. Diu que aquest desordre ha estat provocat per les injustícies que causen i que amb el pas del temps s'ha d'aconseguir equilibrar.

- Les injustícies de l'home.

- És un text escrit per Anaximandre de Milet (610 - 547 aC.), en ell diu que el pas del temps és l'única manera d'aconseguir arribar a equilibrar tot el desordre que hi ha a la vida dels homes provocat per les injustícies que causen o que pateixen.

La llibertat

2009-05-29T13:15:00.001-07:00

IMMANUEL KANT 1er. Principio Categórico del Conocimiento

2009-05-29T13:13:00.000-07:00

Comentari de text nº 3 pàgina 237

2009-05-25T12:38:00.000-07:00

La societat i l'estat, segons Ortega i Gasset

- El text ens parla sobre el poder polític, diu que aquest poder l'han de tenir la col·lectivitat dels ciutadans, diu que tothom ha d'intervenir en els fets socials.
El liberalisme diu que el poder públic no pot ser absolut, ja que les persones tenen uns drets previs.

- El poder polític ens mans de tots.

- El text d'Ortega i Gasset ens parla sobre les persones que han de tenir el poder polític, diu que tothom a de poder intervenir en l'elecció de qui tindrà aquest poder.
El liberalisme diu que qui tingui el poder polític no podrà tenir el poder absolut, ja que totes les persones tenen uns drets previs a la intervenció de l'estat.
L'error més greu que es comet, és que creiem que amb la democràcia evitem l'absolutisme, i no es així, perquè a la democràcia, qui mana, sempre tendeix a intentar tenir el màxim poder i no reconeix els seus límits.

- Aquest text defensa una legitimitat del poder polític, que la majoria dels filòsofs argumenten que és necessari perquè la societat funcioni. John Locke afirma que la legitimitat del poder polític és que compleixi bé la seva funció.
El podem comparar amb la teoria de monopoli del poder, que pretén monopolitzar el poder coercitiu en el seu propi territori, o amb la del domini que defensa que ha d'haver un poder capaç d'influir sobre la conducta de les persones, fins i tot contra la seva voluntat.

Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

2009-05-22T07:33:00.000-07:00

Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

View more OpenOffice presentations from xaaviii7.

Preguntes DOC 3 pàgina 214

2009-05-06T08:39:00.000-07:00

Ciutadania democràtica

- De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Diu que ha d'haver una autolegislació que incorpora per igual tots els ciutadans. Es defensa la igualació dels discriminats i la incorporació dels marginats sense integrar-los en la uniformitat d'una comunitat homogenïtzada.

- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè la nacionalitat del ciutadà primer ha de ser acceptada per ell mateix.

- A què es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"? I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"? Per què considera que aquests modes d'entendre la democràcia són excloents?

La nació pròpia està separada de les altres.
Es busca una identitat pròpia de la nació a la que tothom s'ha d'adaptar.
Perquè la gent d'una nació queda apartada de les altres nacions.

2009-04-27T08:24:00.000-07:00

- Intel·lectualisme moral: Identifica el saber igual que la virtut.
- Maièutica: L’art de les llevadores, en aquest cas l’art de donar llum a la veritat.
- Hedonisme: Ser feliç és experimentar el plaer i aconseguir evitar el dolor.
- Felicitat (Aristòtil): Ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula.
- Prudència: Constitueix la “saviesa pràctica” perquè ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
- Pau interior: Estat d’impertorbabilitat al que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions.
- Aritmètica dels plaers: Teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.
- Utilitarisme de la regla: Exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
- Ètica deontològica: Es preocupa pel deure i per les normes.
- Ètica teleològica: Són aquelles teories que parlen de la moral en relació amb un fi i no pas amb el deure.
- Imperatiu categòric: Ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altra.
- Dignitat humana: Els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen un preu, perquè és possible trobar-los un equivalent. En canvi, un ésser autònom és únic i per això no té preu, sinó dignitat. La idea de dignitat humana és fonament dels drets humans.
- Intuïcionisme dels valors: Afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional, no segons la raó o sensibilitat.
- Comunitarisme: Teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus.
- Universalisme: Teoria que valora que són més importants els valors universals que les comunitats.

Dilema 1 pàgina 206

2009-04-22T07:58:00.000-07:00

- Què ha de fer la mare d'en Lluís: firmar el justificant o no?

No, seria injust per la resta de companys que han tingut que estudiar per el dia que tocava.

Preguntes de sondeig:

1. És correcte mentir per protegir algú?

Depèn de la situació en que et trobis.

2. Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?

Que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi, perquè quan la mare ja no estigui el fill no tindrà qui el protegeixi i no sabrà que fer davant d'aquestes situacions.

3. El fi "aprovar" justifica tots els mitjans?

No, no pots faltar a un examen per poder estudiar més perquè seria injust per la resta de companys que han estudiat en el seu moment.

4. La intenció de la mare d'en Lluís és bona?

Jo crec que al principi si que era bona, ja que ho feia pel bé del seu fill, però quan en Lluís ho ha començat a agafar per costum ja no.

5. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d'allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa?

Si, per exemple, les intencions de la mare són bones, però les conseqüències són dolentes per en Lluís, perquè s'acabarà acostumant a fer només el que ell vol.
També.

6. Quines conseqüències per a la personalitat d'en Lluís adquirir aquest costum?

Pot aconseguir que es torni un gandul i acostumar-se a que tothom faci el que ell vol, i es trobarà molta gent que no ho farà.

7. Quines conseqüències per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?

Que quan la mare no estigui, no sàpiga defensar-se perquè sempre ho ha fet la seva mare per ell.

8. És comparable la conducta d'en Lluís a "copiar en els exàmens"? Justifica la resposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?

No, jo crec que és molt pitjor copiar en un examen que quedar-se a casa per tenir més temps per estudiar, perquè almenys el que s'ha quedat a casa fa l'examen amb els seus coneixements, l'altre no.

9. Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria?

Que sempre faltaria molta gent als exàmens i els acabarien enxampant.

Comentari de text DOC 9 pàgina 200

2009-04-20T12:18:00.000-07:00

La persona té dignitat i no preu

- El text ens parla sobre la dignitat de les persones, ens explica que les coses que poden ser substituïdes per altres coses tenen preu, ja sigui comercial o d'afecte, i que les coses que no poden ser substituïdes per altres tenen dignitat.
Perquè un ésser sigui fi en si mateix, ha d'aparèixer la moralitat, que és l'única cosa que posseeix dignitat.

- La dignitat de les persones.

- El text d'Immanuel Kant, principalment ens parla sobre la dignitat de les persones, en diu que les persones tenim dignitat i no preu.
Hi han dos tipus de preus, el preu comercial, que es refereix a les inclinacions i necessitats de l'home, i el preu d'afecte, que sense suposar una necessitat, es conforma amb cert gust.
L'últim paràgraf és el més important, ja que ens indica com assolir la dignitat, ens diu que per aconseguir tenir dignitat ha d'aparèixer la moralitat, que és l'única cosa que posseeix un fi en si mateix.

- El text defensa un imperatiu categòric, la forma dels drets morals, que tenen tres característiques, han de ser universals, es refereix a éssers que són fins en si mateixos, i han de formar part d'una legislació universal en un regne dels fins.
El podem comparar amb els epicureistes que proposen que els savis tenen dues arrels, el plaer i l'intel·lecte calculador, o amb els utilitaristes, que consideren que els homes tenen uns sentiments socials, la satisfacció dels quals és font de plaer.

Redacció: "És millor ser un ésser humà insatisfet, que un porc satisfet"

2009-04-15T10:13:00.000-07:00

Jo crec que aquesta frase no és certa, jo penso que cadascú pot ser igual de feliç si aconsegueix els seus objectius, ja siguin més baixos o més alts.
Una persona que s'ha posat uns objectius molts baixos a la seva vida, si els aconsegueix, pot ser igual de feliç, que una persona que s'ha marcat uns objectius molts alts, i que també els ha aconseguit.
Per exemple, una persona que la seva passió es sentar-se al sofà a veure un partit de futbol menjant-se unes crispetes i una coca-cola, pot ser igual de feliç que una persona que el que més li agrada es asseure's a llegir un bon llibre, perquè tots dos han aconseguit els seus objectius i estan fent el que més els hi agrada.

Comentari de text DOC 3 pàgina 195

2009-03-16T12:10:00.000-07:00

- Aquest text parla sobre les virtuts de l'home, diu que la funció de l'home és tenir una activitat pròpia, diu que cada home pot tenir moltes virtuts, però que sempre hi haurà una que destacarà per sobre de les altres, que serà la millor i la més perfecta.

- Les virtuts humanes.

- El text ens parla sobre totes les virtuts de l'home, diu que té moltes, però que té que obrar segons la seva millor virtut, la que sigui més perfecta.
Crec que la frase més important del text és: "El bé humà és una activitat de l'ànima conforme la virtut, i si les virtuts són varies, conforme a la millor i la més perfecta, i a més en una vida completa", aquesta frase diu que cada home ha d'obrar segons la seva virtut més perfecta.
El text ens parla de que cada cosa es farà millor o pitjor segons com sigui la teva virtut per fer aquella cosa.

- És un text de l'eudemonisme, i dins de l'eudemonisme de la vida teòrica i saviesa pràctica, perquè el text parla sobre les virtuts, i l'eudemonisme parla sobre que si que existeix una activitat pròpia de l'ésser humà, que ha de ser un bé perfecte i autosuficient, i també diu que en la recerca de la felicitat ens ajuden les virtuts.
El podem comparar amb la felicitat com autosuficiència, que diu que ser feliç és ser autosuficient, és a dir, valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.
I també el podem comparar amb l'hedonisme, que diu que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor.

Redacció: "Ningú no fa el mal sabent que ho fa"

2009-03-11T11:53:00.000-07:00

Jo crec que aquest títol no és cert, perquè, normalment, però no sempre, quan una persona fa el mal, ho fa sabent que el que està fent està malament.
Per exemple, tothom sap que matar una persona està malament, llavors, una persona que mata un altra es conscient de que el seu acte està malament.
Normalment, la gent que fa el mal ho fa intentat aconseguir un benefici propi, no ho fa per gust.
Si una persona fa el mal, després apareix el que anomenem remordiment.
També existeixen càstigs i condemnes per a les persones que enganxen fent el mal.

Definicions tema 9

2009-03-04T13:26:00.000-08:00

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions, que resulten difícils de modificar.
- Hàbit: Repetició d'actes en una mateixa direcció.
- Virtud: És un hàbit que ens predisposa a obrar bé.
- Consciència moral: Allò que ens permet distinguir entre allò bo i allò dolent.
- Llibertat interna: Absència de coacció interna. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
- Condicionament: Significa que no es té una llibertat absoluta i total, però que es conserva la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
- Destí: Els estoics van creure que la raó és la llei de l'univers i també el destí, segons el qual tot succeeix fatalment.
- Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques, els diferents "models de producció", com a determinades per la infraestructura econòmica. L'economia és el motor de la història.
- Determinisme genètic: Els corrents sociobiològics veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
- Ús regulatiu: Consisteix a investigar tots els fenòmens "com si" sempre estiguessin produïts per una causa.
- Autonomia moral: Es basa en actuar d'una manera determinada perquè és el meu deure.
- Heteronomia moral: Es basa en actuar d’una manera per por a un càstig.
- Nivell preconvencional: La persona té per just el que satisfà els seus interessos.
- Nivell postconvencional: Les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
- Responsabilitat moral: És un fenòmen subjectiu de la consciència moral, això significa que és el subjecte que actua el que se sent responsable de la seva acció.
- Consciència planetària: És la consciència que ha sorguit al enfrontar-nos a problemes que no es poden solucionar per uns quants països, sinó que requereixen la cooperació i la responsabilitat de tots.
- Principi de responsabilitat (Jonas): És el principi que ha portat a denunciar la falsa idea de "progrés" sobre la qual estem construint la nostra civilització.

Para la libertad

2009-02-18T11:46:00.000-08:00

Para la libertad sangro, lucho y pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos,
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho. Dan espumas mis venas
y entro en los hospitales y entro en los algodones
como en las azucenas.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño,
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño
y aún tengo la vida.

He agafat aquesta cançó perquè parla sobre la llibertat, el cantant diu que seria capaç de fer tot per arribar a aconseguir la llibertat.

Redacció: "Creus en el destí?

2009-02-16T11:56:00.000-08:00

La meva opinió respecte al tema del destí, és que el destí no existeix, cadascú el crea a partir de les decisions que pren al llarg de la seva vida.
No està escrit a cap lloc el que passarà en el futur, com serà el futur de cada una de les persones, cadascú pot fer i canviar el seu destí a través de les seves decisions.
Hi han persones que sí que creuen en el destí i es passen tota la vida creient que tot el que els passa, passa perquè està predeterminat en algun lloc, jo crec que això no és així, les coses que li passen a les persones són conseqüència dels seus actes.
En resum, la meva opinió sobre el destí és que és una cosa imaginativa que serveix perquè les persones puguin tenir una excusa per tot el que els passa, una persona que creu en el destí, podria dir: "Jo no tinc culpa de A, perquè A a passar perquè era el meu destí", jo crec que això no és real, A a passar per culpa d'una sèrie de decisions que han vingut abans que A passi.

Fotos relacionades amb la filosofia

2009-02-16T06:25:00.000-08:00

Arguments a favor i en contra de la llibertat

2009-02-11T12:21:00.000-08:00

A favor:

- Som lliures perquè podem expressar les nostres idees.
- Som lliures perquè cada persona pot fer el que vol.
- Som lliures perquè podem orientar la nostra vida com volem.
- Som lliures perquè escollim democràticament la persona que ens manarà.
- Som lliures perquè podem decidir treure'ns la vida quan nosaltres volem.

En contra:

- No som lliures perquè estem sotmesos a unes lleis.
- No som lliures perquè, per exemple a la feina, estem sotmesos a cap, a una persona que ens mana.
- No som lliures perquè hi han terroristes que podem atemptar contra els nostres drets humans.
- No som lliures perquè estem obligat a rebre una educació.
- No som lliures perquè existeixen les presons.

Redacció: "Què és el bé?"

2009-02-04T12:31:00.000-08:00

Jo crec que el bé no és una cosa que tingui una definició concreta, el bé per a cada persona pot ser molt diferent, segons els seus ideals, la seva cultura, la seva religió...
Fer el bé, per a cada persona, poden ser les accions que aquella persona considera moralment correctes.
Però també existeixen unes normes, unes lleis comunes que tothom ha de complir i respectar, perquè sinó serán sancionats.
Per exemple el fet de matar una persona, és un atac contra els drets humans i està totalment prohibit, si algú mata a una persona serà sancionat encara que aquella persona pensi que allò que ha fet està bé.
El bé es pot fer per sentir-te millor amb tu mateix, o per afavorir a altres persones.

Esquema fal·làcies

2009-02-02T13:08:00.000-08:00

- Preguntes complexes:
Són preguntes que es fan per parar una trampa i ofuscar l'interlocutor.

- Argument ad ignorantiam:
En aquest tipus d'argument es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o bé que un enunciat és cert perquè ningú ha demostrat que és fals.

- Argument circular:
Aquests arguments consisteixen a fer una declaració i defensar-la presentant "raons" que signifiquen el mateix que la primera asserció.

- Argument ad hominem:
Amb aquest tipus d'argument es pretén refusar l'opinió aliena atacant la persona, no a les idees.

- Argument d'autoritat:
Es tracta d'intentar defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa o que l'ha defensat.

- Argument ad baculum:
Són els que presenten algun tipus d'amenaces com si fossin raons bones.

- Argument ad populum:
En aquest argument es recorre a provocar l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportat cap prova.

- Argument ex populo:
Aquest argument consisteix a defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d'acord.

- Argument de la falsa causa:
Aquest argument diu que A és la causa de B perquè A precedeix temporalment de B.

- La generalització precipitada:
Aquest argument consisteix a passar d'una proposició particular a una proposició universal.

- Argument del pendent relliscós:
Aquesta mena d'arguments estan basats en l'anomenat "efecte domino", si es dóna una causa, desencadenarà més causes i aquesta última causa està provocada per la primera causa.

Exemples fal·làcies

2009-01-28T15:01:00.000-08:00

- Preguntes complexes:

Perquè has trencat el llibre?

- Argument ad ignorantiam:

Déu no existeix perquè ningú pot demostrar la seva existència.

- Argument circular:

Aquest noi no arribarà a la taquilla perquè és baix, aquest noi és baix perquè no arriba a la taquilla.

- Argument ad hominem:

Tu no hem pots obligar a fer una carrera perquè tu no la vas fer.

- Argument d'autoritat:

El professor ens diu una cosa i la creiem perquè l'ha dit el professor.

- Argument ad baculum:

Si no estudies per l'examen suspendràs.

- Argument ad populum:

Si compres ara aquest producte, et regalem un altre totalment gratuït.

- Argument ex populo:

Tots creiem que és cert que els somnis existeixen, per tant, els somnis existeixen.
Tots creiem que és fals que els somnis existeixen, per tant, els somnis no existeixen.

- Argument post hoc, ergo propter hoc:

Una persona que beu va borratxa i es cau a terra, es pensa que s'ha caigut a causa d'anar borratxa, però pot haber caigut per entrebancar-se amb una pedra.

- La generalització precipitada:

Molts corbs són negres. Tots els corbs són negres.

- Argument del pendent relliscós:

Si no estudies, no trobaràs una bona feina, no guanyaràs diners, no podràs comprar menjar, no podràs sobreviure i moriràs.

Preguntes de comprensió, pàgina 133

2009-01-21T14:41:00.000-08:00

- Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa'n exemples.

Els mites, la religió, la ciència, el llenguatge, l'ètica, la política i l'art.

- Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada t'ha millorat la teva situació vital?

Passaria que l'home, al no poder somiar, ni imaginar, no podria crear estris nous i encara estaríem estancats a les civilitzacions passades.
Si, perquè et serveix per separar-te de la realitat quan estas en algun moment de tristesa o de depressió.

- Explica l'expressió "percepció bruta" de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?

Vol dir que els animals no poden comunicar-se amb el seu món interior, no poden fer intercanviable la seva existència amb els altres, estan tancats dins els límits de les seves necessitats biològiques i dels seus interessos immediats, per això tenen una percepció bruta de la realitat.
La nostra percepció de la realitat ens permet fer tot això gràcies a la raó i la fantasia.

- En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?

Intervé en tots els àmbits, cada dia els humans utilitzem la fantasia per evadir-nos de la realitat.

Definicions tema 6

2009-01-12T14:23:00.000-08:00

- Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

- Individualisme possessiu: Cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

- Sociabilitat natural: L’ésser humà és un “animal polític”, és a dir, sociable per naturalesa, que necesita la societat i la cultura, per realizar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

- Contractualisme: És la teoria que defensa que l’ésse humà no és sociable per naturalesa.

- Pacte social (Rousseau): acord entre els individus, en el qual aquests cedeixen alguna cosa (llibertat), a canvi de la Constitució de l’Estat Civil.

- Voluntat general: Fa referencia a una societat justa basada en l’acord de tothom i orientada cap al bé comú.

- Antropologia social: Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat.

- Socialització primaria: Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat en la societat i es desenvolupa en el si de la familia durant la primera etapa de la infantesa.

- Cultura: Conjunt d’artefactes, creençes, costums, valors, tradicions, formes de conducta, que un determinat grup humà acepta com a pròpies.

- Subcultura: Son les diferències que existeixen dins de cada cultura motivades per l’edat, el nivel socioeconòmic, la clase social, l’origen ètnic, etc.

- Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

- Civilització (Hundington): És l’agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.

- L’etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

- Xenofovia: Odi envers els estranfers.

- Racisme: Creença en l’existència de raçes superiors i de raçes inferiors.

- Aporofòvia: El rebuig i menyspreu envers el pobre.

- Relativisme cultural: Proposa analitzar les diferents cultures des dels seus propis valors i no des d’una altra cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

- L’interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trovada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Pàgina 133 qüestions 1 i 3

2008-12-17T12:19:00.000-08:00

1- Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

- És una persona molt culta: és una persona que sap de molts temes, que té molta cultura i que és molt sàvia.
- Aquest no té cultura: persona inculta, analfabeta, que no sap res.
- La nostra cultura és molt rica: que la nostra cultura és molt àmplia i dóna molt per estudiar.
- La cultura de masses ha produït la teleporqueria: els gustos culturals de les persones han produït la teleporqueria.
- És necessari que la cultura sigui més popular i menys etilista: vol dir que la cultura ha de poder comprendre's per tota la població, no que només la puguin entendre els més intel·ligents.
- Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots els éssers humans om cultura en moviment.

3- Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantejen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva: Forma part del relativisme cultural, ja que tolera l'altre cultura, però vol que cadascuna es quedi tancada en els seus valors.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida: Forma part de l'etnocentrisme, i dins d'aquest de la xenofòbia, ja que vol sotmetre als immigrants a acceptar la nostra cultura.
- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu: Forma part del relativisme cultural, ja que no es normal que apareguin barris aïllats, però respecta els seus costums.
- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres: Forma part de l'etnocentrisme i dins d'aquest del racisme, ja que tots som humans i tenim els mateixos drets, i la frase diu tot ho contrari.
- És impossible entendre's amb els paios!: Forma part del relativisme cultural i dins d'aquest de la paràlisi cultural, ja que la frase diu que no es poden entendre's, però tampoc fan res per intentar-ho.
- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?: Forma part de l'etnocentrisme i dins d'aquest del racisme, ja que diu que els immigrants no han de venir a fer res aquí, que si estan malament al seu país no és responsabilitat nostre.

Redacció: "De quina manera podem conviure amb les altres cultures?

2008-12-15T12:08:00.000-08:00

Jo crec que l'única manera de poder viure al món amb les altres cultures, és aprenent a respectar-les.
Actualment això no es fa, vivim en un món en el que hi han moltes cultures ben diferenciades i cada una d'aquestes intenta prendre el poder, ser la cultura a la que tothom segueixi, això no ha de ser així, perquè cada persona té les seves creences, la seva religió, la seva cultura... i ningú pot obligar-li a que accepti unes altres que no siguin les seves.
Un dels problemes que més afecta a aquest tema és la immigració, perquè venen gent d'altres cultures buscant feina o el que sigui, i ja les persones del propi país les rebutgen o maltracten pel simple fet de ser immigrants.
Huntington, al seu llibre, "El choque de las civilizaciones", en el capítol 12 parla sobre aquest tema, i ell considera que tots som iguals, pel fet de ser humans, i que la manera de poder conviure totes les cultures al món és mirant els factors comuns a totes les cultures i respectant tots els altres.

Resums textos Huntington

2008-12-15T12:02:00.000-08:00

- Resum cap. 4:

Ens parla sobre la finalització de l'era del progrés, dominada per els països occidentals, i diu que s'impossaràn els orientals, imposant la seva cultura i la seva religió.

- Resum cap. 12:

Aquest capítol ens diu que la societat humana és universal, pel fet de ser humana. Diu que vivim en un món amb moltes civilitzacions i que ens tenim que fixar en els trets comuns de cada una d'elles.

Esquema: aportacions de l'antropologia cultural pàgines 123 i 124

2008-12-01T14:08:00.000-08:00

Les primeres societats

- Societats igualitàries
- Basaven la seva supervivència en la caça i la recol·lecció
- Economia de l'intercanvi i la reciprocitat
- Distribució equitativa
- El cap és un home amb experiència
- Viuen en cabanes, coves o abrics

Les societats agrícoles

- Canvis mediambientals importants
- Busquen recursos en el conreu i la domesticació d'algunes espècies animals
- Acumulació i redistribució controlada
- Es passa a tenir un cap de la tribu, que també pot ser un líder guerrer

Els estats naixents

- Passen de societats primitives a l'Estat
- Tenen una forta centralització del poder
- Tenen una estratificació social més gran
- Tenen una clara divisió de funcions
- Tenen una desigualtat en la distribució de la riquesa
- Tenen un desenvolupament urbanístic
- Tenen un notable creixement cultural
- Noves tècniques de producció
- Nova forma d'organització social

Redacció "L'èsser humà és sociable per naturalesa?"

2008-12-01T11:39:00.000-08:00

La meva opinió és que l'ésser humà si que és sociable per naturalesa, cada com més, però des d'un principi també ho era.
A l'antiguitat, els éssers humans primitius ja formaven grups, vivien junts, buscaven menjar per a tots...
Amb el pas del temps l'ésser humà cada cop és més sociable, formen famílies, viuen junts, cadascú viu a la seva casa amb la seva pròpia família, no es barallen com els animals...
L'ésser humà necessita la societat i la cultura per poder viure, per a una persona seria molt difícil viure aïllat de totes les altres persones, es tornaria boig.
Viure en una societat és una exigència de la naturalesa humana, i només un ésser que no sigui humà pot prescindir d'ella.
L'ésser humà és l'únic que té una naturalesa moral, que és la base i condició de la societat.

Comentari de text pàgina 120 Document 1

2008-11-26T13:57:00.000-08:00

1- El text ens explica totes les característiques de l'individualisme possessiu. Ens diu que el més important per a les persones és arribar a aconseguir la llibertat.

2- La recerca de la llibertat.

3- Trobo que una de les característiques més importants de l'individualisme possessiu és: "El que fa humà un home és ser lliure de la dependència de les voluntats dels altres", aquesta frase vol dir que perquè un home sigui humà, ha d'aconseguir la llibertat respecte als altres, no dependre de cap altre persona per obligació, només de les que ell vulgui, per voluntat pròpia.
També ens parla de què cada individu és propietari d'ell mateix, de què no pot ignorar totes les seves capacitats què té com a persona i que la nostre societat està formada per una sèrie de relacions mercantils.

4- És un text que ens parla de la teoria de l'individualisme possessiu, que diu que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles, a diferència de l'individualisme altruista que diu que els humans estem dotats d'una "insociable sociabilitat".

Definicions

2008-11-24T13:10:00.000-08:00

- Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
- Raó pràctica: És aquell ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per a orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
- Metafísica: És aquell sabes que pretén anar més enllà de les explicacions científiques.
- Ultimitat: És una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
- Subjecte: És el protagonista de l’acció de conèixer.
- Opinió (Kant): És un estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
- Interès emancipador: És l’interés per alliberar éssers humans de la dominació i la repressió.
- Dogmatisme: Manifesta l’actitud ingènua dels que están segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives.
- Escepticisme moderat: Comportar-se d’acord a allò que és més probable.
- Perspectivisme: Proposat per José Ortega y Gasset, manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents perspectives.
- Criticisme: És possible obtenir coneixements certs, però sempre que realitzem com a mínim una de les dues tasques següents: que intentem aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats de conèixer; o bé que intentem contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.
- Realisme: Defineix la realitat, és a dir, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
- Idealisme: Subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
- Prejudici: Judicis previs que hem adquirit per educación, cultura, socialització, etc.
- Noesi: Acte de pensar alguna cosa.
- Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
- Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
- Evidència sensible: És evident el que se’ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments.
- Adequació: Ens proporciona l’estructura bàsica de la veritat, que les altres teories també mantenen. La formulació clàssica la va proporcionar Aristòtil: “Dir del que és què no és, o del que no és què és, aixó és fals; dir del que és qè és i del que no és què no és, és cert.”
- Coherència: La veritat de la coherència depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
- Pragmatisme: Accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemas vitals.
- Consens: Acord, assentiment comú.
- Contingència: Allò que és, però podría no haber estat. És però pot no ser.
- Realitat virtual: Conjunt de percepsions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Redacció "El virtual és real?"

2008-11-19T11:30:00.000-08:00

Jo crec que allò virtual si que és real, ja que el podem veure i modificar.
El virtual és un espai, al que gairebé tothom té accés, avui dia l'utilitzem moltes persones. Actualment, a avançat tant, que hem arribar a poder comunicar-nos entre nosaltres, sense estar junts, a temps real.
El virtual és un tipus de realitat contingent, perquè existeix, però podria no haver existit mai, i també pot deixar d'existir en qualsevol moment.
En resum, allò virtual existeix, encara que no ho podem tocar, perquè el podem veure i modificar.